El paisatge oníric de la nit, i del matí..., aquesta tarda… ens embriaga l’olfacte, el tacte, i tota la resta del nostre cos… Ens sentim juganers amb les gotes de boira que cauen des de l’espai fosc… El silenci i les llums tènues que aporten al passeig de la vila, les ombres que semblen que hi són i no hi són, i si hi són, desapareixen… És l’entorn on tot sembla i res no és.. On totes les coses hi són però totes les coses s’amaguen, és la imatge de la felicitat adormida, la veritat que hi és i que no es vol dir… ens amaguem de nosaltres mateixos, i ni tant sols un mateix sap trobar la seva pròpia ombra… és el reflex clar i pur de la població… tot existeix, però en realitat… res no és… a la nostra vista…
tot està… al nostre abast…com en Petit Príncep: l’essencial és invisible als ulls…
