NO TITLE NEEDED

El purità odia el pecador més que no pas el pecat. Odia - enveja - la llibertat de pecar que es
pren el pecador

Joan Fuster

d'acord amb el títol, la relativitat

Segons Wikipedia: Relativism is the idea that some element or aspect of experience or culture is relative to, i.e., dependent on, some other element or aspect. Some relativists claim that humans can understand and evaluate beliefs and behaviors only in terms of their historical or cultural context. The term often refers to truth relativism, which is the doctrine that there are no absolute truths, i.e., that truth is always relative to some particular frame of reference, such as a language or a culture.
Aquest és un punt del meu punt de vista personal: no hi ha absolutament res (ningú ni cap cosa) que pugui entendre's com a ser/ quelcom aïllat. Tota cosa té un entorn, unes circumstàncies i probablement uns condicionants, en definitiva un background, que fa que no existeixi la veritat o la mentida absoulta, la raó totpoderosa... ja que tot pot ser qüestionat (i ha de ser qüestionat) des d'una altra perspectiva. Sempre tots i tothom estem rodejats per uns factors condicionants i variables, ja sigui l'entorn social, cultural, l'època o el lloc en què vivim. I si tots i tothom vivim en algun lloc i en algun moment això significa que totes les coses i tots els éssers ocupem un lloc físic en l'espai i en el temps, i és precisament aquest lloc que fa que totes les raons, totes les evidències, accions i actuacions siguin relatives. Tot l'entorn té una connexió, és un lligam finit (a vegades el cercle es tanca) o infinit (una punta no arriba mai a l'altre extrem).
Afortunament, tot, TOT és relatiu.

m'ensorro... i torno a traçar

Porto 3 dies tancada a casa. 3 dies malalta, amb pijama i descuidada. Durant 2 d'aquests 3 llargs dies, he tingut la sensació que la línia traçada durant més de 25 anys...començava a desviar-se... algú altre n'agafava el poder i desdibuixava formes indescrptibles de manera paral·lela al traç que jo he anat seguint més o menys en línia recta.

Afortunadament, sembla que ara s'hagi calmat una mica la histèria de la perdició sobtada. El traç enllaça una corba i recupera de nou el camí sota el meu poder.

Potser alguna barreja la baralla... però som nosaltres qui juguem les cartes.
Schopenhauer.

GRIS TENCAT

El paisatge oníric de la nit, i del matí..., aquesta tarda… ens embriaga l’olfacte, el tacte, i tota la resta del nostre cos… Ens sentim juganers amb les gotes de boira que cauen des de l’espai fosc… El silenci i les llums tènues que aporten al passeig de la vila, les ombres que semblen que hi són i no hi són, i si hi són, desapareixen… És l’entorn on tot sembla i res no és.. On totes les coses hi són però totes les coses s’amaguen, és la imatge de la felicitat adormida, la veritat que hi és i que no es vol dir… ens amaguem de nosaltres mateixos, i ni tant sols un mateix sap trobar la seva pròpia ombra… és el reflex clar i pur de la població… tot existeix, però en realitat… res no és… a la nostra vista…

tot està… al nostre abast…com en Petit Príncep: l’essencial és invisible als ulls…

CADÀVER EXQUISIT

Amb la llum reflectida al mirall

Vaig entendre el ritme ocult de les fulles

Iniciant el viatge cap allà on tu pertanys…

I el teu record dins aquesta copa de vi

La teva ment en blanc i l’ànima enfosquint-se

El plaer de desxifrar-te

I els records volant lliures dins el vent…

El ritme del vapor a la taverna,

Enmig del silenci se sentirà la passió

I no puc plorar… tampoc deixar de fer-ho

L’orgull es redueix a una paraula,

Aquest és el desig egoista de viure dins la teva memòria.

29 d'agost de 2004, creat 2 dies abans de deixar la màgia d'Edinburgh